La transhumància ha de fer front a la pèrdua dels camins ramaders, a la burocratització, a les traves, a la inviabilitat econòmica i a la incomprensió d’una societat urbana que s’ha desconnectat del que és rural. Malgrat tot, avui dia encara perdura. Una manera de fer que ha modulat la nostra identitat paisatgística, cultural i social en les zones rurals i de muntanya. Una mirada a la sostenibilitat que, com més va més necessària és per al manteniment -i recuperació- d’un Pirineu viu, més enllà d’un simple paisatge aparador.