L’any 1048 se cita per primera vegada la fira de la Seu d’Urgell, considerada la primera fira documentada a la península Ibèrica. En aquell moment, la fira se celebrava per la Marededéu d’Agost i tenia un retorn per Sant Miquel de Setembre. La ubicació de la ciutat, al mig del Pirineu i en un important nus de comunicacions, és fonamental per entendre aquest dinamisme econòmic en el segle XI. Ja uns anys abans de la fira es troba documentat també el mercat de la ciutat.
No sabem en quin moment es va començar a celebrar la fira per Tots Sants. L’any 1370, per evitar la coincidència de dates amb la de Puigcerdà, que també començava per Tots Sants, el rei Pere el Cerimoniós va autoritzar que la fira de la Seu s’iniciés per Sant Simó i Sant Judes, el 27 d’octubre, una data i una denominació que s’acabarien consolidant.
L’interès per mantenir i promoure les fires es va mantenir durant segles. El 1452 el rei Alfons el Magnànim va concedir un privilegi per a fer la fira dos cops l’any, per una durada de vuit dies, després de Pasqua i després de Sant Joan respectivament. Més endavant, a les Corts de Montó de 1542, es va obtenir un nou privilegi de l’Emperador Carles per celebrar dues fires durant vuit dies cada una, una per Carnestoltes i una altra novament per Sant Simó i Sant Judes.
Sembla que durant segles es van mantenir les dues fires, a la primavera i a la tardor. El 1862, la nova fira de bestiar que se celebrava el primer diumenge de Quaresma es va traslladar al cap del Passeig en lloc del Firal, ja que era un lloc més cèntric, tot i que el 1915 es va acordar celebrar-la novament al Firal. En tot cas, la fira de tardor es va mantenir, i la proximitat de les dates va fer que es conegués amb el nom de Fira de Sant Ermengol, patró del bisbat, la festivitat del qual se celebra el 3 de novembre. La dita popular manté viva aquesta denominació: “Per Sant Ermengol, la fira es mou!”.
El progressiu canvi econòmic de l’entorn urgellenc, amb un pes cada cop més clar del sector terciari en substitució del tradicional sector agrari i ramader, va provocar un canvi important en la concepció de la fira a finals del segle XX.
Sense deixar de costat un notable pes de la venda ambulant, l’any 1995 es va celebrar la I Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Una iniciativa i un format, amb concursos, venda i degustació, que s’ha consolidat extraordinàriament i ha convertit la Fira de Sant Ermengol en un referent per al món del formatge artesà del nostre país.
27 anys de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu
L’especialització de la fira en la producció local de qualitat ja s’havia intentat en altres ocasions: les mostres de fruita, especialment de pomes, anaven en aquesta direcció des de 1965, però no van tenir continuïtat. Trenta anys més tard, el 1995, la complicitat entre administracions i productors va fer possible la reconversió ideada per en Salvador Maura: una mostra de formatges artesans del Pirineu, amb concurs, venda, degustació i jornades formatives.
El format va ser un èxit de convocatòria, i des d’aquell moment s’ha mantingut i millorat. Aquella primera instal·lació en una carpa a la plaça dels Oms ha evolucionat cap a una ubicació molt més àmplia i estable, a la pista polivalent de la zona esportiva, i els 30 formatgers inicials han arribat a la cinquantena, procedents d’arreu de la serralada, que exposen i comercialitzen 150 productes diferents. Avui, 27 anys més tard, la Fira de Formatges Artesans del Pirineu és un referent al país, un aparador de productes de qualitat i, també, un revulsiu econòmic per la Seu d’Urgell.
Fira mil·lenària
Les següents imatges corresponen a l’Arxiu capitular d’Urgell on apareixen els documents originals que fan referència a la data de creació de la Fira de Sant Ermengol, anomenada aleshores fira de Santa Maria. Aquest escrit, datat del 1048, converteix la Fira de Sant Ermengol en la fira documentada més antiga de la Península Ibèrica.
En el text ampliat es pot llegir: “homines qui venerint ad firam Sante Mare”, que significa “homes que han vingut a la Fira de Santa Maria”.
A continuació es presenten les pàgines originals on apareix la cita esmentada i els privilegis citats anteriorment.
YouTube
La selecció de l'expert Enric Canut. Formatges del Pirineu que mai han participat a la Fira de Formatges Artesans del Pirineu.
Twitter
Els artesans són protagonistes a la @firastermengol amb més de 100 propostes repartides pels carrers de #laseudurgell
55 artesans alimentaris els trobareu al carrer Major i els 53 no alimentaris s’ubicaran a la plaça dels Oms i el carrer Portal de Cerdanya.
Instagram
A punt per tastar les més de 150 varietats de formatges de la 29. Fira de Formatges Artesans del Pirineu?
Aquí, al Camí Ral de Cerdanya, hi trobareu 51 formatgeries entre les quals n’hi ha:
11 de l’Alt Urgell i la Cerdanya
23 de la resta del Pirineu català
3 d’Aragó
8 del País Basc i Navarra
1 d’Andorra
3 del Pirineu francès
Facebook
Les propostes culturals omplen d’ambient #laseudurgell els dies de @firastermengol.
Música, exposicions i tot tipus d’espectacles per a totes les edats.